Cavallera '09. Sotes a Sant Joan de les Abadesses

Una de les coses que sempre em neguiteja a l'hora de fer una crònica és quin títol li posaré. La d'avui, sobre la pedalada d'ahir a Sant Joan de les Abadesses, en principi l'hauria entitulada quelcom així com: "Cavallera '09. Vogant damunt el verd", per seguir amb la línia del vogant damunt roques del Cap de Creus o del vogant damunt el blanc del Montseny. Tanmateix, el fet que va despuntar ahir per damunt de tots els altres van ser les caigudes, les "sotes", com les anomenam a Menorca. I, més en concret, les acrobàtiques sotes d'en Tolo, que per sort (molta sort) va acabar la ruta ben sencer i fresc com una rosa.

La primera sota va ser la típica: roda del davant clavada i sortida volant per davant com si et tiressis de cap a la piscina. La segona va ser en una baixada molt punyetera, amb bastanta pendent, que en principi convidava a agafar velocitat. El problema és que, com més anava, més es complicava, fins que, de sobte, el camí s'estrenyia i es contraperaltava de mala manera i sense previ avís... Així va ser com a jo, que anava davant, em van llenegar les dues rodes i vaig acabar mig per enterra. Quan em vaig girar per avisar en Tolo, efectivament el vaig veure a ell, però volant per l'aire i girat a l'inrevès: peus per amunt i cap per avall! Espectacular. Per sort, va aterrar fent una tombessa (tombarella pels continentals) d'aquelles que ens ensenyava a fer el professor d'educació física a l'institut; només li va faltar aixecar-se amb l'embranzida i saludar com fan els gimnastes als jocs olímpics. Total, que d'espectacle no en va faltar.

Pel que fa a la ruta en si mateixa, va estar molt bé. Llevat d'alguns talls inevitables de pistota i un poc de formigó, una part important del traçat era per corriols dins de fageda, trialeres exigents i prats enganxosos. Els avituallaments van ser abundants, tot i que el menjar estava repartit d'una manera curiosa: al quilòmetre 11, més o menys, hi havia una botifarrada, just abans d'una pujada per pista de 4 quilòmetres. També hi havia cansalada i altres menges. Fins i tot hi havia porró amb vi. A l'arribada, en canvi, ja no hi quedava Coca-Cola, i només hi havia un mosset de cosa dolça. El millor, com era de preveure, va ser el paisatge; en qualsevol cas, el traçat era també molt encertat. El pitjor de la ruta: el preu. Els 24 euros (tant feia si ets federat com no), comparant amb el que ofereixen a altres pedalades, és un preu abusiu. D'acord que el paisatge és fantàstic; però açò no és precisament mèrit de l'organització.

En total el traçat tenia uns 37 quilòmetres i prop de 1.500 metres de desnivell acumulat.

Ah, per cert, com ja passar dissabte a Quart, ahir també ens vam desviar del recorregut. Més ben dit, ho va fer en Tolo, que anava molt fort i, en tost d'enfilar una davallada (molt ben senyalitzada, per cert), va preferir agafar una pista bruta que pujava amunt com una mala cosa. Vaig aprofitar el quartet d'hora d'espera, fins que va tornar, per prendre un poc de sol (les marques de mallot, culot, calcetins i guants ja fa setmanes que fan afrontar).

Vos deix amb unes quantes fotos que vaig anar fent amb el mòbil sobre la marxa, sense davallar de la velo, com m'he acostumat a fer. El protagonista de moltes d'elles, ja ho veureu, és en Tolo, l'acròbata.

Instants després de la sortida, durant uns metres vam resseguir el carrilet que va de Sant Joan de les Abadesses a Ripoll.

Dos participants que no conec, però que posaven somrients per la foto. De pas, van aprofitar per avançar-me.

Durant alguns talls bastant llargs vam resseguir corriols per dins d'ombrívoles fagedes.

Molts de moments vogàvem per dins de bosc, envoltants de vegetació... però de tant en tant teníem, a una banda o altra del camí, vistes com aquestes. Per cert Tolo, no et queixaràs eh, que vas quedar ben retratat!

Els avituallaments eren nombrosos. En aquest, al quilòmetre 11, s'hi servia botifarra i cansalada, acompanyats per un porró de vi.

Foto d'equip amb entrepà de botifarra en mà.

Després de l'avituallament-botifarrada del quilòmetre 11 ens esperava una pujada per pista d'uns 4 quilòmetres, suau però sostinguda. Al final de la pujada, i després de reparar la primera punxada del dia, començava la baixada més interessant de la ruta.

Com comentava més amunt, tot d'una anava a titular aquesta crònica "Vogant damunt el verd de la Serra Cavallera".

Un dels punts forts de la pedalada és, sens dubte, el paisatge.

Passant suvora d'un vell faig.

Fer una foto d'un corriol amb el mòbil és quasi impossible: la manca de llum i el moviment fan que sempre surtin borroses o mogudes...

Perfil de la pedalada. El desnivell acumulat va ser de prop de 1.500 metres.

Clicau a la imatge si voleu explorar o descarregar-vos el track.