What's next? Caure i tornar-se a aixecar

Com en la vida, saber caure és tant o més important que evitar fer-ho.

Primer de tot, les caigudes:

I què és el que ve després de caure? What's next? Ni més ni menys que tornar-se a aixecar! Aquí teniu 44 minuts de precioses filigranes, després de caure i haver-se tornat a aixecar:

Un diumenge qualsevol: Mitjana i Llucalari

A l'anterior article hi penjava unes quantes fotos d'un dimarts qualsevol de fa dos anys...

En aquest, tres fotos d'aquest mateix diumenge.

Vaig recórrer el Camí de Cavalls des de Macarella fins a Cala'n Porter i em vaig aturar a tirar unes quantes fotos en dos punts: Cala Mitjana, lloc de pas habitual, i el barranc de Llucalari, pel qual havia passat només una vegada, i de nit.

Cala Mitjana.

Llucalari.

Davalladeta a Cala Llucalari.

Un dimarts qualsevol de fa dos anys

Fa dos anys tenia els dimarts dematí lliures i solia aprofitar per fer el que ja deveu suposar: escapar-me amb la velo per les muntanyetes dels voltants de Girona.

Un dimarts qualsevol de fa dos anys, idò, vaig anar a vogar per Sant Grau i vaig fer unes quantes fotos amb el mòbil. En arribar a casa (us podeu estalviar la broma del capuccino) les vaig pujar al blog amb la idea de fer-ne un poc de crònica, però la feina i altres ocupacions em van impedir d'escriure la historieta que les havia d'acompanyar, i aquí es van quedar, "omplint-se de pols"...

Com que darrerament tenc poc per explicar i el que s'està omplint de pols és el mateix blog, aprofitaré i penjaré aquelles fotos amb algun comentari. Aquesta vegada us salvau d'haver de llegir la crònica!

La Devesa de Girona.

Des de dalt de Sant Grau, mirant cap a les Guilleries i el Montseny.

Per entre castanyers.

Sant Grau.

A punt de creuar el Ter.

Sant Grau i una estora de flors grogues (ja veis que m'hi esforç, en fer els comentaris).

El carrilet i el Ter.

Les Deveses de Salt.