dijous, d’agost 26, 2010

Kaiac a llum de lluna


El dia comença a fer-se curt. Ja ens entenem: segueix tenint les mateixes hores de sempre, però el sol en treballa cada vegada manco... Açò és una mala cosa pels que ens agrada fer activitat a l'aire lliure, i pitjor és encara pels que, a més, ho deixam tot per darrera hora. Aquests tenim molts de nombres que ens agafi la fosca a mig camí, i per açò ens acostumam a carregar a l'esquena un llum per si de cas...

Diumenge passat en Pau i jo, que som de l'espècie dels enredats, vam anar a remar una estona i no vam agafar llum. No comptàvem haver-lo de necessitar i, de fet, no el vam necessitar. El senyor que viu als cels i que vetlla per aquestes coses (i que, per sort, no fa vacances) ens va encendre un llum ben gros, blanc, rodó i de baix consum, que ens va fer la llum suficient perquè arribéssim sans i estalvis fins a la Vall, d'on havíem sortit.

Com passa sovint, els imprevistos com aquest (que t'agafi la nit a mitjan sortida amb kaiac), més que empitjorar les coses el que fan és provocar situacions molt millors de les planejades. D'aquesta manera, el que havia de ser una sortideta per estirar els braços entre la Vall i ets Alocs es va convertir en un vespre màgic.

Ho va acabar d'arrodonir un altre imprevist: un grup d'unes vint persones que celebraven la lluna quasi plena i el final de l'estiu amb un soparet a la platja des Tancats. Quan ens van veure sorgir de la foscor a bord dels kaiacs, ens van convidar a fer un mosset i prendre una cervesa. Després ho vam rematar amb quatre braçades dins l'aigua netíssima i transparent a la llum de la lluna... Va ser un gran final a un fosquet fantàstic.

Ens va agradar tant que avui he decidit tornar-hi, aquesta vegada amb en Jaume. Així que penj aquest article i me'n vaig cap a Cala Morell a fer un trosset més de costa nord a les fosques...


El sol està a punt de beure aigua i encara tenim un bon tros de camí per davant...


Esteim de sort. Mentre es pon el sol al nostre davant, la lluna quasi plena comença a aixecar-se al nostre darrere, damunt la Muntanya Mala...


Pocs minuts més tard, ja suvora el cap Gros, el cel de ponent es tenyeix d'un blau intens...


...i al cel de llevant la lluna cada vegada està més alta i intensa.


Finalment es fa de nit, i sort tenim que la lluna ha sortit prest i és boni plena!


(Cinc hores més tard...)

Acab d'arribar de la remadeta amb en Jaume entre Cala Morell i Faro Nati. Aquesta vegada ho hem fet un poc millor i hem remat amb la posta de sol de cara a l'anada i hem vist sortir la lluna, també de cara, a la tornada... Una altra vegada, s'ha confirmat que remar de vespre és encara més relaxant que fer-ho de dia. Avui però no ens ha rebut ningú amb un plat ple de menjar ni amb una cervesa, sinó unes gavines molt simpàtiques a la part final de la ruta que ens volien treure els polls del cap.

He tirat un parell de fotos arribant a Cala Morell. Aquesta és la que ha quedat menys moguda (com podeu comprovar, es veu que era fosc i poc més...):